Cau la nit, tot d’una la foscor et sorprèn perdut a l’infinit dels seus llavis. I ja no hi son, sols la soledat inunda aquet vell camí, ampolles de records, una rere l’altra, s’empassen el mati.
Encara canta, alguna veu desesperada...
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada