Introspecció al dement romàntic

S'esgota, cau fet cendres aquest esbos fet de somnis , i és sens dubte allò que has cregut el que s'esbaix entre calades de vitalitat perduda a la roda d'un temps impar, són mortes les hores fruit d'un habit insà que com gotes d'aigua; obsessions marcant extranyes fronteres amb l'infinit d'una simple mirada, o tan sols d'aquesta lluna que et somriu i caus, t'enfonses molt abaix, tant que d'aquestes cendres sols quedara l'ansia de ser i emboirar-me amb a l'extasis, l'extranyessa de un nou satèl·lit, del teu deliri.