I es com un somni el despertar d'aquesta letargia feta d'espasmes, que estima i escolta cadascun dels batecs inacabats entre plors i altres estigmes. Ja no feta de passada i marcada, al mes fons d'un no res i sense pensar-sho, submergida del tot.

Temps, i a la vegada fàstig d'ell mateix, convençut d'un sense nom a la mentida mes ferma d'escoltar-lo i, una vegada ja a la lluna, mort.

-No sabia que un león te podia cambiar tanto la vida.