divendres, 25 de març del 2011

http://www.youtube.com/v/jFil8d1R7ro

L'estel d'aquest silenci, oblidat busca el seu delicte, sol no plora cap arrel, sòrdides animes esperen i obliden d'esperar el Camí, viatgen buscant l'infinit, la metamorfosis d'un vuit. Ningú ho recorda, elles ja no hi són, no recorden més enllà d'existir. L'estel, irreal cobra vida als seus ulls, però ja no escolten, observen la paràbola al seu ser, viatgen metamòrfiques aquestes essències, esperant no ser res, buscant sense fi el seu reflex.