dimecres, 15 de setembre del 2010

I es com un somni el despertar d'aquesta letargia feta d'espasmes, que estima i escolta cadascun dels batecs inacabats entre plors i altres estigmes. Ja no feta de passada i marcada, al mes fons d'un no res i sense pensar-sho, submergida del tot.
Publicado por en

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)