Un espill, buit. Reflexa vagament les ombres d’un adéu i d’un inici, decadència, per allà per on passa nomes hi veu sobtada energia desafinada amb l’oceà. El dolç mirall de la soledat s’amaga del teu somriure suau, de la tendresa d’aquest somni immers al destí d’aquestes veles.
dimarts, 10 de maig del 2011
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
