diumenge, 28 de febrer del 2010

Som, nosaltres, aquelles que desafinades cantem cançons a l'infinit d'un desig, harmoniós a les esquenes de la veritat.

dimecres, 17 de febrer del 2010

Entre tanto y entre tan poco, simplemente se inmaterializan, hechos de profundidad genérica de este, quizás perdido, camino. Porque entre la nada y el todo existe este éxtasis, decrepito llamado sueños. Al margen de estos ojos desafinados se extinguen, disueltos y sonámbulos entre la afluencia de emociones, y tan solo, un ápice a veces olvidada, alumbrara este sin fin de pasos, ya desechos de honestidad moral.


Porque somos un simple reflejo.

dimecres, 10 de febrer del 2010

¿Quien sabe que será de tu mañana?
Porque, disuelto entre esperanzas se encuentra, perdido en el umbral que separa la realidad de la ficción, en el mas hondo de una alma deseosa se esconde este pequeño rayo de banales amaneceres.

Mientras siga consumiéndose esta vela lentamente...

...Serán los sueños quienes guíen tus pasos.

dimecres, 3 de febrer del 2010

Amb la grotesca certesa de ser captiu d'un infinit fet de somnis i realitats com cops de puny, sosegades entre desitjos i llunyanes esperances, de ser, de poder, i tot d'una, tot es trenca, aquest mon, aquest deliri constant es veu atret, pot ser perdut en altra galàxia, pròxima o llunyana d'aquesta eternitat descrita com sentiments.


I, sens dubte, aquesta obsessió es farà patent en cada una de les teves mirades.