Tan sols el vol d'un ocell inquiet, incapaç de caure, arribarà a la lluna.

Blues

Cau la nit, tot d’una la foscor et sorprèn perdut a l’infinit dels seus llavis. I ja no hi son, sols la soledat inunda aquet vell camí, ampolles de records, una rere l’altra, s’empassen el mati.

Encara canta, alguna veu desesperada...