dimecres, 3 de febrer del 2010

Amb la grotesca certesa de ser captiu d'un infinit fet de somnis i realitats com cops de puny, sosegades entre desitjos i llunyanes esperances, de ser, de poder, i tot d'una, tot es trenca, aquest mon, aquest deliri constant es veu atret, pot ser perdut en altra galàxia, pròxima o llunyana d'aquesta eternitat descrita com sentiments.


I, sens dubte, aquesta obsessió es farà patent en cada una de les teves mirades.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada