Canvi de bloc

Ja deu fer quasi dos anys de la creació d'aquest bloc, molt moments i records han quedat grabats a cada entrada i paraula... Amb l'il·lusió d'un xiquet vaig escriure aquella entrada de Empiezo! i tota la resta... Deixaré obert aquest bloc per a petits brots melancòlics.

D'altra banda, ara comença altra etapa, molt diferent i alhora practicament igual, deixe aqui el link per si algu vol continuar llegint-me: http://ereinotz.blogspot.com/

Gràcies per tot! :)

Aquestes realitats ambigües deixaran una història de records, retrospectius d'unes orbites d'intents de disfressar-se al falç somriure del present.

...Cadenes que d'amagades

rebroten vitalitat.

Un espill, buit. Reflexa vagament les ombres d’un adéu i d’un inici, decadència, per allà per on passa nomes hi veu sobtada energia desafinada amb l’oceà. El dolç mirall de la soledat s’amaga del teu somriure suau, de la tendresa d’aquest somni immers al destí d’aquestes veles.

http://www.youtube.com/v/jFil8d1R7ro

L'estel d'aquest silenci, oblidat busca el seu delicte, sol no plora cap arrel, sòrdides animes esperen i obliden d'esperar el Camí, viatgen buscant l'infinit, la metamorfosis d'un vuit. Ningú ho recorda, elles ja no hi són, no recorden més enllà d'existir. L'estel, irreal cobra vida als seus ulls, però ja no escolten, observen la paràbola al seu ser, viatgen metamòrfiques aquestes essències, esperant no ser res, buscant sense fi el seu reflex.

Tal vegada tot siga un somni desfet, sense final. O l'infinit de la foscor dolça i de silenci, sobreviurà.

Dins d'aquets ulls en guerra.

Tan sols el vol d'un ocell inquiet, incapaç de caure, arribarà a la lluna.

Blues

Cau la nit, tot d’una la foscor et sorprèn perdut a l’infinit dels seus llavis. I ja no hi son, sols la soledat inunda aquet vell camí, ampolles de records, una rere l’altra, s’empassen el mati.

Encara canta, alguna veu desesperada...

I es com un somni el despertar d'aquesta letargia feta d'espasmes, que estima i escolta cadascun dels batecs inacabats entre plors i altres estigmes. Ja no feta de passada i marcada, al mes fons d'un no res i sense pensar-sho, submergida del tot.

Temps, i a la vegada fàstig d'ell mateix, convençut d'un sense nom a la mentida mes ferma d'escoltar-lo i, una vegada ja a la lluna, mort.